Panoràmic 2020

El dijous 15 d’octubre vam fer una sortida per anar a veure l'exposició del Panoràmic.

La Roca Umbert es situa a Granollers. Avui en dia és una fàbrica d’arts però al 1871 solia ser una fàbrica tèxtil amb Josep Umbert i Ventura com a propietari. Al 1991 la fàbrica va tancar.

El Panoràmic és un event que es realitza a la Roca Umbert, aquest any s’ha obert els dies 17 d’octubre. El tema d’aquest any ha estat el concepte de la intimitat, públic-privat, on han exposat tota una col·lecció de fotografies, llibres, a més de videos entre altres coses.

Les exposicions que van fer a la Roca Umbert van ser:

Dents de Serra

- TIME ON QUAALUDES AND RED WINE Exposició d’Anna Galí

- TRANSITIONAL Exposició de Jacqui Barrowcliffe

- NO SURRENDER Exposició de Jean-Matthieu Gosselin

- TELL ME YOUR TRUTH Exposició de fotollibres comissariada per Enric Montes i Ivan Ferreres

-# PANORAMIC- FROMHOME Projecció col·lectiva

Espai d’arts

- LAS MUERTES CHIQUITAS Exposició de Mireia Sallarès

Biblioteca

- L’EXTIMITAT A LA LITERATURA Exposició documental

Centre audiovisual

-CÀPSULA DE CONFORT Conferència i projecció a càrrec de Daniel G. Andújar

I a fora de la biblioteca troben les següents activitats:

Museu de Granollers

-SENSE INTIMITAT Exposició comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita

Cinema Edinson

-DE FESTIVAL EN FESTIVAL Exposició col·lectiva

Les exposicions que vam veure més detingudament i amb companyia de l’artista que les van exposar van ser: la de “ToQaRW” de la Anna Galí i de las “Muertes Chiquitas” de Mireia Sallarès.

ToQaRW tracta sobre el fill de l’artista, que va morir al 2017 a causa d’una sobredosi. Ell buscava un lloc on poder escapar dels seus problemes i el va trobar amb les drogues. La seva mare, l’Anna Galí, no tenia ni idea d’aquesta “segona vida” del seu fill, la va descobrir ja un cop mort, quan es va atrevir a mirar les seves xarxes socials. Aquesta exposició té com objectiu de que el seu fill tingui una veu, que pugui explicar per si mateix la seva història, a més de poder fer reflexionar a algú pel camí si es senten identificats.

Las Muertes Chiquitas tracta sobre la dona amb relació de l’orgasme femení. És un projecte que va començar al 2006 amb una durada de 4 anys. Va viatjar per diferents estats de mèxic amb un rètol amb el mateix nom de l’exposició, entrevistant a diferentes dones mexicanes de diferentes edats.

Enquadrament: vertical

Fora de camp: sembla que es troba a una ciutat amb edificis alts.

Composició: El fons es composa per 3 pisos amb varies finestres, al davant hi ha un cartell lluminós amb la frase “las muertes chiquitas” i al front de tot una dona morena que porta un mocador blau i un vestit groc.

Punt de vista, distància, plans: Punt de vista frontal, hi ha una mica de distància respecte a la noia però no massa i el pla és general.

Enfocament, profunditat de camp: tot està enfocat, molta profunditat.

Llum i colors: la llum es troba de front encara que el cartell també dóna una mica d’il·luminació. Els colors del fons predomina els blavosos, freds, però en la noia predomina el groc, càlid. Però hi ha més blavosos.

Opinió personal

Ha estat una bona experiència poder parlar amb les artistes de les obres que hem anat a veure i poder fer-li algunes preguntes, ja que no sempre es té l'oportunitat d'entrevistar a professionals. De les dues exposicions m'ha agradat més la de l'Anna Galí, encara que no sabria dir ven bé el perquè, pot ser perquè ens queda més a prop de que el protagonista sigui un noi de la nostra edat o per l'ús de les xarxes socials, que és molt comú entre nosaltres. A més de que ha estat més dinàmic que l'obra de las Muertes chiquitas. Si bé també és interessant aquest segon treball, el de la Mireia Sallarès, l'he trobar més "pesada", per l'explicació que va durar més d'una hora (i això que no vam tenir l'oportunitat de veure el video, que durava uns 20 minuts).

Sobre les altres obres, la vaig veure però no vaig quedar-me amb res en especial, ja que al no haver ningú que ens l'expliqués no em va impactar tant (encara que vaig llegir els resums). Així que puc afirmar que el que més m'ha agradat a sigut poder escoltar a les autores.

Pel·lícula: BLOW-UP

Títol original:Blow-Up (Blow up)
Any: 1966
Durada:108 min.
País: Regne Unit
Direcció: Michelangelo Antonioni
Guió: Tonino Guerra, Michelangelo Antonioni
Música: Herbert Hancock
Fotografia: Carlo Vaig donar Palma
Repartiment: David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles, Jane Birkin, Gillian Hills, Verushka, John Castle, Julian Chagrin, Claude Chagrin
Productora: Bridge Films, Metro-Goldwyn-Mayer (MGM)
Gènere Intriga. Drama. thriller | Fotografia. Crim. Pel·lícula de culte
Sinopsi:Adaptació d'un conte de Julio Cortázar que narra la història de Thomas (David Hemmings), un fotògraf de moda que, després de realitzar unes preses en un parc londinenc, descobreix a l'revelar una forma irreconeixible que resulta ser una cosa tan torbador com inesperat.

Biografia Michelangelo Antonini

Va néixer el 29 de setembre de 1912 a Ferrara (Itàlia).

Va cursar estudis d'economia a la Universitat de Ferrara i de Cinema a Bolonya.

La seva carrera es va iniciar com a crític cinematogràfic, guionista, ajudant de direcció i documentalista.

El seu primer llargmetratge com a director va ser Crònica d'un amor (1950), a què segueix la tetralogia formada per L'aventura (1959), La nit (1960, primer premi al Festival de Berlín), L'eclipsi (1962) i El desert vermell (1964), la seva primera pel·lícula en color.

Destaca en la seva obra Blow Up (Desig en un matí d'estiu, 1966), adaptació d'un relat de Julio Cortázar i la seva primera pel·lícula en anglès, Zabriskie Point (1970), filmada als Estats Units, El reporter (1974) i identificació de una dona (1982).

El 30 de juliol de 2007, Michelangelo Antonioni va morir als 94 anys a casa de Roma.

Descripció personatge: Thomas

Thomas és un famós i ric fotògraf de moda de Londres, que realitza per encàrrec una sèrie de fotografies que reflecteixen diverses situacions quotidianes per il·lustrar llibres, arribant a disfressar-se de obrer per fotografiar la vida d'aquests a la fàbrica. A més no està content amb la seva vida i està ple de contradiccions (per exemple quan parla de la seva dona) i el cansament agreuja encara més la situació, a més no era una persona molt amable amb les seves models. Un dia, fent fotografies a una parella en el parc, es va trobar que va haver-hi un assassinat, però més endavant tant el cos del difunt com les fotografies van desaparèixer, deixant al protagonista confòs.

Opinió personal

No vaig acabar d'entendre la pel·lícula perquè deixava moltes incògnites, un final obert. Sincerament no em va agradar d'inici a fi, perquè en el moment que em començava a cridar l'atenció va ser quan ja estava a punt d'acabar. Tampoc no em va agradar el protagonista per la seva personalitat tant antipàtica.