Història del còmic | Mireialloret

Activitat prèvia

Definició: un còmic és una història explicada mitjançant l’ús de vinyetes o quadres il·lustrats. Les vinyetes poden tenir text per explicar el relat tot i que també hi ha varies que no en porten.

Característiques:

-Seqüència de vinyetes consecutives.

-Element integrat d’icones (gràfic) i d’idioma (text) sota les regles internes codificades.

-Un personatge principal que està al llarg de la història. També sol haver-hi un antagonista i personatges secundaris.

-Bafarades quan un personatge parla. I els globus representa quan un personatge pensa.

-La seva finalitat és d’entreteniment.

-Iconicitat.

-Elements narratius: fil conductor: inicialització, desenvolupament, clímax i resultats. Omissió d’escenes poc rellevants, text auxiliar.

-Ús d'onomatopeies per representar sons.

Història del còmic.

El còmic va néixer oficialment el 1893 amb el còmic "The Yellow kid", un personatge il·lustrat, acompanyat d'una sèrie d'activitats a través de vinyetes i text. Tot i això, es pot dir que va començar amb els famosos grafits prehistòrics.

A partir d’aquí, es va començar a popularitzar arreu món: al segle XX a Espanya va sorgir la revista TBO, on s'inclouen vinyetes de còmics ara tan famós com en Mortadelo i Filemón (al 1975) i Zipi i Zape (del 1920). Mentre que al 1919 va sorgir Tintín a nivell europeu.

Més tard es van començar a posar de moda els còmics de superherois, el primer considerat d’aquesta temàtica va ser Action Comics nº1, publicat a l’abril de 1938, que va mostrar per primera vegada a Superman. Més tard aparegueren els coneguts: Spiderman, Batman, Hulk… Les principals editorials de superherois són DC Comics i Marvel.

Per altra banda, en orient està el conegut manga, un còmic d’origen japonès. El primer manga va sorgir al segle XII, on un monje budista va crear una serie de vinyetes humorístiques. Més tard, al 1902 va aparèixer el considerat primer manga anomenat “Tagosaku to Mokube no Tokyo Kenbutsu”, creat pel seu autor Rakuten Kitazawa. Avui en dia ha evolucionat bastant i tenim mangues molt coneguts, un exemple molt clar és Bola de Drac.

El còmic ha anat evolucionant amb el pas del temps i avui en dia segueix sent bastant popular.

La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.

Viñeta divideix el còmic en una unitat: correspon a una determinada escena de la història (a la caixa o no a la caixa), de vegades acompanyada de text en mode bombolla o cartutx (descripció de l’escena, el lector en context).

Hi ha diferents tipus d'episodis:

-L’esquema és el límit. Sol ser quadrada o rectangular. És la vinyeta clàssica més utilitzada.

-No hi ha fronteres. La vora de la vinyeta és intuïtiva i fins i tot es pot integrar amb una vinyeta contínua.

Entre aquests tipus, també és possible distingir entre contorns amb formes irregulars i aquells amb contorns circulars, que simbolitzen somnis o pensaments.

Als dibuixos animats, també hem trobat diferents perspectives, que fan referència a les perspectives des de les quals l’escriptor hauria de veure el que va passar a la història. A més de la superfície frontal (des de la perspectiva frontal, els ulls de l’observador estan en línia amb l’escena), les opinions més habituals que s’expressen normalment són:

Pla picat: a partir de la part superior de l’escena, com si l’artista estigués “a l’aire”, aquest pla hauria de situar-se per sobre del quadre i representa la reducció o la baixada dels personatges que es mostren a sota del lector.
Pla de contraatac: comenceu des de la part inferior de l’escena, com si el pintor estigués “sota terra”, és a dir, per sota del seu quadre, expressant el poder o l’autoritat del personatge per sobre del lector.
Plànol Zenit: l'avió es veu verticalment des de dalt de l'escena, com si fos una imatge presa per un dron, o com si un ocell pogués veure la imatge de volar al cel.

Finalment,, cada vinyeta pot tenir fotogrames diferents, els fotogrames principals són els següents:

Pla director: representa tota la figura (humana).
Tres quartes parts del pla: el personatge (persona) sembla tenir una lesió al genoll.
Avió central: la meitat de la figura (persona) apareix del cap a la cintura.
Primer pla: representa la part específica que voleu representar, generalment cares (retrats) o fulles (arbres) ... per tal de ressaltar o destacar.
Pla detallat: representa detalls específics, com ara llàgrimes als ulls, ungles trencades …

Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.

Els personatges són molt expressius perquè en expressar contingut narratiu l’han de transmetre a l’espectador en una expressió. Quan parlem d’esports, per transmetre el moviment al màxim, s’utilitzen línies elèctriques, fum, etc.

Els textos i els símbols gràfics.

El text pot aparèixer en lleixes fixes, que aclareixen les accions o representen a el narrador, també poden aparèixer dins dels glòbuls, en forma de diàlegs o monòlegs. Ja que el text ajuda a la comprensió de la història. Hi ha casos però, en els quals no s'utilitza text, ja que l'argument és força senzill, o es vol donar més importància a la imatge.

El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.

Com en el cinema o en qualsevol producció audiovisual, el còmic también utilitza «Efectes Especials» i transicions entre vinyetes. A l'hora de realitzar el muntatge, l'autor ha de decidir l'ordre de la seqüència d'esdeveniments per tal de tirar dels espais buits de l'acció. Els recursos més habituals de muntatge són: l'el·lipsi, les accions paral·leles, els salts en el temps, o el desencolupament lineal.